Mostar.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Localització | |||||
  Mostar
Localització de Mostar a Bòsnia i Hercegovina
|
|||||
 acabat de reconstruir |
|||||
| Estat • Federació • Cantó |
 Bòsnia i HercegovinaFederació de Bòsnia i Hercegovina Hercegovina-Neretva |
||||
| Superfície | 1,175 km² | ||||
| Altitud | 60 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
111.198 hab. 94.636,6 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
Mostar (en alfabet ciríl·lic Мостар, pronunciat [móstar]) és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina, al centre del cantó d'Hercegovina-Neretva de la Federació. A la vora del riu Neretva, és la cinquena ciutat més gran del país i la capital no oficial de Hercegovina.
Mostar va prendre el nom del Pont Vell (o Stari most) i de les torres dels costats, "els guardians del pont" (originalment mostari).
Taula de continguts |
edita Demografia
El 1991 el municipi de Mostar tenia una població de 126.066 habitants. La distribució ètnica era: bosnians (34,7%), croats (33,8%), serbis (19%), iugoslaus (10%) i altres amb un 2,3%. La ciutat de Mostar tenia 75.865 habitants amb proporcions similars. El 2003 la població era de 105.448 habitants. La distribució ètnica era: bosnians(47,4%), croats(48,3%), serbis (3,4%) i altres amb un 0,8%. A partir del 2006, els croats formen una majoria a la ciutat de Mostar.
La ciutat ha tingut una política prudentment elaborada d'igualtat nacional des del final de la guerra. Tant els croats com els bosnians han reclamat un costat del riu i fins i tot el suport als clubs de futbol locals, Zrinjski i Velež, estan separats per ètniques. El nombre de serbis a la ciutat després de la neteja ètnica de la Guerra de Bòsnia és insignificant.
edita Història
Probablement correspon a l'antiga Ad Matricem
edita Primers anys d'història
Fundat a finals del segle XV, Mostar era la principal ciutat administrativa de l'Imperi Otomà a la regió d'Hercegovina. El símbol de la ciutat, el pont vell (Stari Most) és una de les construccions més importants d'aquesta època i fou construït per un estudiant del famós arquitecte otomà Mimar Sinan, Mimar Hayrettin. L'Imperi Austrohongarès absorbia Mostar el 1878 i després passava a formar part de Iugoslàvia en les seqüeles de la Primera Guerra Mundial. Des de 1881 Mostar ha estat la seu del Bisbat de Mostar-Duvno. El 1939, Mostar esdevenia una part de Banovina de Croàcia, i durant la Segona Guerra Mundial era una ciutat important en l'Estat Independent de Croàcia.
edita Període iugoslau
Després de la Segona Guerra Mundial, Mostar desenvolupava la frabicació de productes de tabac, bauxita, vi i alumini. Unes quantes preses (Grabovica, Salakovac, Mostar) es construïen a la regió per aprofitar l'energia hidroelèctrica del Neretva. La ciutat era un important centre industrial i turístic i prosperava durant el temps de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
