Realisme.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
| Moviments pictòrics del segle XIX (Entre parèntesi any aproximat d'inici i final) |
| Neoclassicisme (1750 - 1815) |
| Romanticisme (1790 - 1848) |
| Natzarenisme (1810 - 1830) |
| Purisme (1810 - 1860) |
| Biedermeier (1815 - 1848) |
| Orientalisme (1798 - 1914) |
| Fortunyisme (1865 - 1900) |
| Prerafaelitisme (1848 - 1900) |
| Realisme (1848 - 1900) |
| Macchiaioli (1855 - 1870) |
| Impressionisme (1874 - 1886) |
| Postimpressionisme (1886 - 1900) |
| Puntillisme (1886 - 1900) |
| Simbolisme (1880 - 1910) |
| Nabís (1888 - 1900) |
| Scapigliatura (1860 - 1880) |
| Divisionisme (1886 - 1920) |
| Modernisme (1892 - 1910) |
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..
Característiques
- Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
- Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
- Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.
- Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Taula de continguts |
edita Realisme a la pintura
La influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l'estètica realista. El moviment realista va néixer a França i s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875).
El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí i Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.
edita Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX
El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.
Així doncs, podem dir que el Realisme és un corrent estètic que es dóna entre els anys 1830-1880, apareix després del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre[1].
És un corrent que es caracteritza per :
- espontaneïtat del personatge
- psicologia del personatge
El Naturalisme , per altra banda , s'inicia a França amb la novel.la el 1870 , poc després apareixerà el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i França i als EE.UU.[2].
Els dramaturgs abandonaran la història per tal de situar l'acció a l'època contemporània. Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són Frederic Soler i Àngel Guimerà.