WikiPortallus: República del Brasil.html

La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. El riu més important de la conca atlàntica és el São Francisco. Al centre del país es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Neblina (2.993 m).

Malgrat ser el cinquè país més populós del món, el Brasil presenta una de les densitats de població més baixes. La major part de la població es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del país encara conté enormes buits demogràfics.

Colonitzat per Portugal, el Brasil és l'únic país de llengua portuguesa ^[2] del continent americà. La religió amb més seguidors és el catolicisme, sent el país amb major nombre de catòlics del món, tot i que un percentatge considerable de la població és evangèlica. La societat brasilera és una de les més multiracials del món, en ser formada per descendents d'europeus, indígenes, africans i asiàtics.

edita Toponímia

Les arrels etimològiques del terme Brasil són de difícil reconstrucció. En l'època colonial, cronistes de la importància de João de Barros, Frei Vicente do Salvador i Pero de Magalhães Gandavo van presentar explicacions concordants sobre l'origen del nom del "Brasil". D'acord amb ells, el nom "Brasil" deriva de "pal-brasil", la designació d'un tipus de fusta emprada en la tintura de teixits. En l'època de l'exploració, era comú que els exploradors mantinguessin curosament el secret de tot el que trobaven o conquerien, a fi d'explorar-ho avantatjosament, però no tardà a conèixer-se a Europa que havien descobert una certa "illa Brasil" enmig de l'Atlàntic, d'on extreien el pau-brasil.

El gentilici "brasiler" va sorgir en el segle XVI, referint-se inicialment només als mercaders que comercialitzaven el pau-brasil^[3]. Després es va emprar informalment per a identificar els nascuts a la colònia, a diferència dels immigrants de Portugal; malgrat això el 1824, a la primera constitució brasilera^[4], el gentilici "brasiler" es va utilitzar legalment per a designar les persones naturals del Brasil. Si bé el gentilici en portuguès és brasileiro, encara existeix el gentilici brasiliano, per a designar els naturals de la República Federativa de Brasil.

Abans de quedar amb la designació actual Brasil, les noves terres descobertes van ser designades com a Muntanya Pascal (quan els portuguesos albiraren les terres per primera vegada), Terra dels Papagais (primers contactes, designació més popular), Illa de Vera Cruz, Terres de Santa Creu, Nova Lusitània, Cabrália etc.

El 1967, amb la primera constitució de la dictadura militar, el nom oficial del Brasil canvià a República Federativa de Brasil, nom que la constitució de 1988 conserva fins l'actualitat. Anteriorment, la federació era coneguda com els "Estats Units del Brasil", i abans de la instauració de la República, el nom oficial del Brasil independent era "Imperi del Brasil".

edita Història

El Brasil havia estat habitat durant gairebé 6.000 anys per pobles semi-nòmades, abans de l'arribada dels exploradors portuguesos, dirigits per Pedro Álvares Cabral, qui hi van arribar el 1500. Durant els següents tres segles, el territori va ser poblat pels immigrants portuguesos, que van explotar els recursos forestals del país, i més tard els recursos miners. També van desenvolupar l'agricultura de canya de sucre. La feina a la colònia estava basada en l'esclavatge. Atès que els pobles indígenes eren poc nombrosos, els hisendats van comprar esclaus africans, els quals canviarien la demografia del país.

El 1800 la Reina Maria I de Portugal, i el seu fill i regent, el futur Joan VI de Portugal, fugint de la invasió de Napoleó, es van establir al Brasil, amb tota la família reial. Encara que van retornar a Portugal el 1821, aquest període va obrir els ports comercials al Regne Unit, (que havia quedat aïllat per Napoleó) i l'elevació del Brasil a l'estatus de "Regne Unit" amb la corona portuguesa. El príncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència el 7 de setembre de 1822, establint l'imperi independent del Brasil. Ja que el tron romandria en mans de la casa dels Bragança, aquesta era més una divisió de l'imperi portuguès que no pas un moviment d'independència com va ocórrer a la resta del continent americà.

Encara que era una monarquia, l'Imperi Brasiler va ser una democràcia a l'estil britànic. La intensa immigració europea va crear les bases per a la industrialització i l'esclavatge va ser gradualment abolit. Pere I, va ser succeït per el seu fill Pere II, el qual es va trobar enmig d'una disputa política entre l'exèrcit i el gabinet, per les crisis causades per la guerra amb el Paraguai (fomentada pel Regne Unit) i no va dubtar en sacrificar el seu poder com a monarca per tal d'evitar una guerra civil entre l'exèrcit i la marina. Va renunciar el 15 de novembre, 1889, i la república federal va ser establerta.

A finals del segle XIX i segle XX, Brasil va rebre més de 5 milions d'immigrants europeus i japonesos. En aquest període Brasil es va industrialitzar i va colonitzar i desenvolupar els territoris interiors. La democràcia brasilera va ser reemplaçada per dictadures en tres períodes durant el segle XX. L'últim període, de 1964 al 1985 Brasil va ser governat per generals designats per l'exèrcit. El 1985, la democràcia va ser restablerta.

edita Geografia física

Vista aèria del Pantanal del Mato Grosso.

La geografia és diversa, amb paisatges semiàrids, muntanyencs, tropicals, subtropicals, i amb climes que varien del sec al plujós clima tropical equatorial; contrasten també el clima més suau de la Regió Sud, amb el clima subtropical i les gelades freqüents. Al Brasil es troben diversos rècords de la geografia mundial, com ara el Pantanal del Mato Grosso do Sul una de les àrees més submergides del món, considerada per l'UNESCO com a reserva de la biosfera; l'illa del Bananal, al riu Araguaia, l'illa fluvial més gran del món; l'illa del Marajó, l'illa maritimofluvial més gran del món; Anavilhanas, l'arxipèlag fluvial més gran del món, localitzat al riu Amazones, el més gran en volum d'aigua i el més extens de tot el globus terrestre. En comparació, el volum d'aigua del riu Amazones correspon al triple del segon riu més gran en extensió, el riu Congo, a Àfrica. El país posseeix, també, la reserva d'aigua dolça més gran del planeta que inclou la Conca amazònica i l'Aqüífer Guaraní.

edita Clima

Neu en el Planalto Serrano en Santa Catarina.

A conseqüència de factors variats, la diversitat climàtica del territori brasiler és molt gran. D'entre ells, es destaca la fisonomia geogràfica, l'extensió territorial, el relleu i la dinàmica de les masses d'aire. Aquest últim factor és de summa importància perquè afecta directament la temperatura i la pluviositat, provocant les diferències climàtiques regionals. Les masses d'aire que interfereixen més directament són l'equatorial (continental i atlàntica), la tropical (continental i atlàntica) i la polar atlàntica.

El Brasil presenta un clima molt humit amb característiques diverses, com ara el molt humit calent (equatorial), en algunes parts de la regió Nord; molt humit merotèrmic (subtropical), en la Regió Sud de Brasil i sud de São Paulo, i molt humit calent (tropical), a una franja estreta del litoral de São Paulo a Rio de Janeiro, Vitória, sud de la Bahia fins a Salvador, sud de Sergipe i nord d'Alagoas.

Clima tropical en Cabedelo, en la Paraíba.

El clima semiàrid, molt diversificat quant a la humitat, correspon a una àmplia àrea del clima tropical calent. Així, hi ha el clima semiàrid tou, al nord-est del Maranhão, Piauí i comença al sud de la Bahia; el semiàrid mitjà, al Ceará, Rio Grande do Norte, Paraíba, Pernambuco ia l'interior de la Bahia; el semiàrid fort, al nord de la Bahia i a l'interior de la Paraíba, i el semiàrid molt fort, en petites porcions de l'interior de Paraíba, de Pernambuco i nord de Bahia.

A pesar de la seva variació, el clima en el Brasil és relativament estable, sense l'ocurrència de grans catàstrofes meteorològiques. No obstant això, un cicló excepcional va ocórrer en 2004 entre el Rio Grande do Sul i Santa Catarina, conegut com l'Huracà Katrina.

La temperatura més alta registrada al Brasil va ser 43,2ºC ^[5]^[6]^[7] a Rio de Janeiro el gener de 1984, sent tant la major temperatura d'una ciutat i del país sencer. La temperatura més baixa registrada fou de -17,8°C al Morro da Igreja, a Urubici, el 29 de juny, 1996.

edita Hidrografia

Les Cascades de l'Iguaçú, en el Paraná.

El Brasil té la xarxa hidrogràfica més gran del món. Els seus rius pertanyen a diverses conques hidrogràfiques. Les majors són:

La conca amazònica és la més gran del Brasil. Hi existeixen a prop de 1.100 rius. El principal és el riu Amazones, que neix als Andes peruans. En entrar al Brasil s'anomena riu Solimões fins que rep el riu Negro, i comença a anomenar-se Amazones. El Canal del Nord, al costat occidental de l'arxipèlag del Marajó, és considerat la seva desembocadura. A pesar que està localitzat a la trobada de les aigües del riu Negro i el Solimões, la ciutat de Manaus es troba a la ribera del Negre, la qual cosa va de Macapá l'única capital d'un estat brasiler banyada pel riu Amazones. Macapá és creuada per la línia de l'equador. S'hi troba un monument del qual es pot observar el fenomen de l'equinocci.

edita Geologia

Localització detallada.

El Brasil posseeix terrenys geològics molt antics i molt diversificats, atesa la seva extensa àrea territorial. No existeixen, tanmateix, cadenes orogèniques modernes, que datin del Mesozoic, com els Andes, els Alps o l'Himàlaia. Per aquest motiu les altituds modestes són una de les característiques principals de la geomorfologia brasilera. Són excepcionals els punts en què el relleu passa els dos mil metres d'altitud; les majors altituds es troben aïllades a la frontera nord del país, mentre que la majoria de les mitjanes regionals es troben a la Regió Sud-est, principalment a les fronteres de Minas Gerais i Rio de Janeiro. Les roques més antigues integren àrees d'escut cristal·lí, representades pels cratons: Amazònic, Guianas, São Francisco, Rio de la Plata, acompanyades d'extenses franges mòbils proterozoiques. De l'existència d'aquests cratons advé una altra característica geològica molt important del territori: la seva estabilitat geològica.

Són poc comuns al Brasil els grans moviments sísmics o terratrèmols. Tampoc no hi existeix cap activitat volcànica expressiva. Les zones més accidentades del relleu són el resultat de doblaments o plegaments antics de la crosta, que daten del proterozoic (franges mòbils). Les àrees de cobertures sedimentares estan representades per tres grans conques sedimentares: la Conca del riu Amazones, la Conca del Paranà i la Conca del Parnaíba, totes presentant roques d'edat paleozoic.

edita Medi ambient

La Floresta Amazónica.

El mico-lleó-daurat és un mamífer típic de la Mata Atlàntica brasilera.

El Brasil és el país més biodivers del planeta:^[8] una de cada cinc espècies s'hi torben, al Brasil. Va ser el primer signatari de la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CDB), i és considerat megabiodivers – el país és responsable per aproximadament 14% de la biota mundial – per la Conservation International (CI).

La biodiversitat ^[9] pot ser qualificada per la diversitat en ecosistemas, en espècies biològiques, en endemismes i en patrimoni genètic.

A causa de la seva dimensió continental i la gran variació geomorfològica i climàtica, el Brasil té sis biomas, 49 ecoregions, ja classificades, i incalculables ecosistemes. Els biomes són: Amazònia, Cerrado, Mata Atlàntica, Pantanal, Les Pampes i Caatinga. Quant a la biota terrestre, el Brasil posseeix la flora més rica del món, amb fins a 56.000 espècies de plantes superiors ja descrites; més de 3.000 espècies de peixos d'aigua dolça; 517 espècies de amfibis; 1.677 espècies d'aus; i 530 espècies de mamífers; pot tenir fins a 10 milions d'insectes.

Per aquest motiu, és gran la pressió internacional perquè el Brasil preservi el seu medi ambient, tasca en què el país ha fallat molt. Exemples són la destrucció dels seus biomes a l'Amazònia, la Mata Atlàntica i el Cerrado. El desastre ecològic més gran de la història del Brasil, va ocórrer el 1998, amb el farciment de la reserva de la Fàbrica hidroelèctrica Enginyer Sérgio Motta (Porto Primavera), a Mato Grosso do Sul, pela Companhia Energética de São Paulo. La fàbrica, considerada la tercera més ineficient del món, posseeix el llac artificial més gran del Brasil, que és considerat com la destrucció d'un dels més rics ecosistemes del Brasil i del món, el desallotjament^[10] de milers de famílies i la mort per ofegament de desenes d'espècies animals en extinció^[10], una vegada que la CESP no va realitzar el seu salvament. També van desaparèixer diverses espècies vegetals en extinció i la més gran i millor reserva d'argila de la Amèrica del Sud.

edita Parcs Nacionals

edita Antàrtica

Els últims anys Brasil ha mostrat interès en el continent Antàrtic, instal·lant allà la Base Antàrtica Comandant Ferraz.

edita Política i govern

Suprem Tribunal Federal, seu del Poder Judicial.

D'acord amb la Constitució de 1988, el Brasil és una república federativa presidencialista. La constitució de 1988 dóna ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident són elegits de manera conjunt per vot popular per un període de quatre anys. El president té poders executius extensos i és alhora cap d'Estat i cap de govern, i té la facultat de designar al gabinet. Té la seva inspiració, quant a la forma d'Estat, en el model nord-americà. No obstant això, el sistema legal brasiler segueix la tradició romà-germànica. De manera concurrent a les eleccions presidencials, es vota pel Congrés Nacional del Brasil, seu del poder legislatiu, dividit en dues cambres parlamentàries: la Cambra dels Diputats, els membres de la qual tenen mandat de quatre anys, i el Senat Federal, els membres del qual posseeixen mandats de vuit anys i es trien en un terç i dos terços alternadament cada quatre anys. Actualment s'elegeixen 81 senadors (tres per cada estat del Brasil) i 513 diputats. Els diputats s'elegeixen per mitjà de la representació proporcional i el senadors segons el mètode de l'escrutini uninominal majoritari.

Palau de l'Alvorada, seu del Poder Executiu del Brasil

Finalment, hi ha el poder judicial, la instància màxima del qual és el Tribunal Federal Suprem, responsable d'interpretar la Constitució Federal i integrat per onze ministres designats pel president amb aprovació del Senat. El càrrec de ministre és vitalici. El poder judicial també està integrat pel Tribunal Superior de Justícia, Tribunal Superior del Treball, Tribunal Superior Electoral i el Tribunal Superior Militar. Tots jutgen en última instància les matèries de les seves qualificacions.

edita Subdivisió administrativa

1. Regió Centro-Oeste

2. Regió Nordeste

3. Regio Nord

4. Regió Sudeste

5. Regió Sul

Políticament, el Brasil és una federació constituïda per la unió de 26 estats. Cada estat té els seus propis òrgans executius (en la figura del governador), legislatius (Assemblea Legislativa unicameral) i judicials (tribunals estatals). La 27ena unitat de la federació és el Districte Federal del Brasil.

Els estats se subdivideixen en municipis; el nombre dels municipis per estat varia entre quinze (Roraima) i 853 (Minas Gerais), amb un total de 5.564 municipis. Aquestes són les unitats políltico-administratives més petites de la federació i disposen només de poder executiu, exercit per l'alcalde, i del legislatiu, acollit en la càmera municipal. Aquesta última és una entitat amb una història secular en la Península Ibèrica i les àrees que aquesta va colonitzar.

edita Regions geogràfiques

El Brasil es divideix en cinc regió geogràfiques, agrupades per la seva proximitat territorial i altres característiques geogràfiques, com paisatges i tipus de sòls. La finalitat de la divisió del país en regions és estadística i econòmica. No hi ha, per tant, qualsevol tipus d'autonomia política de les regions. Aquesta divisió té caràcter legal i va ser proposada pel Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) el 1969. L'IBGE va prendre en consideració només els aspectes naturals en la divisió del país, com ara el clima, el relleu, la vegetació i la hidrologia; per aquesta raó, les regions també són conegudes com a "regions naturals del Brasil". N'hi ha una excepció en la regió Sud-est, que va ser creada portant-se parcialment en compte aspectes humans (desenvolupament industrial i urbà).

Hi ha també una forma de regionalització no oficial creada per especialistes en geografia basades en característiques econòmiques. En aquesta regionalització, el Brasil és dividit en tres complexos geoeconòmics: Amazones, Nordeste i Centro-Sud.

edita Estats de la federació

El Brasil és una federació constituïda per 26 estats membres i el Districte Federal. Cada estat posseeix la seva pròpia constitució, a més de posseïr el seu propi poder executiu, judicial i el seu propi parlament. Els estats posseeixen naturalesa de persona jurídica de dret públic, amb autonomia política, tenint autoadministració, autogovern i autoorganització.

edita Economia

edita Indicadors econòmics

Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va créixer només 2,2% anual, ja que el país va absorbir una sèrie de xocs econòmics interns i externs. Però, les polítiques econòmiques dels presidents Cardoso i Lula da Silva van enfortir el sistema financer, evitant el col·lapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una disminució de la taxa d'atur. La depreciació del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dramàtic del compte corrent: el 2003 i el 2004 el Brasil va experimentar un superàvit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, també van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil és el més gran de Sud-amèrica.

Encara que l'administració econòmica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econòmiques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribució de la riquesa, així com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

El 2004 Brasil va començar a créixer, acompanyant l'economia mundial. Això es per una política adoptada pel president Lula, no obstant això, gran part de la premsa reclama per les altes taxes d'interessos adoptades pel govern. A la fi de 2004 el PIB va créixer 5,7%, la indústria va créixer en la franja del 8% i les exportacions van superar totes les expectatives. No obstant això en 2005 l'economia desacelerà, amb un creixement del 3,2%, essent el 2006 va haver una petita millora, amb un creixement del 3,7%, molt baix de la mitjana mundial per a països emergents, del 6,5%. El 2007, superant les expectatives dels especialistes, l'economia es va mostrar escalfada i va tornar a créixer com el 2004, amb creixement previst del 5,4%, després del 4,5% inicialment, tenint la indústria el major creixement. La taxa d'inversió a Brasil se situa entorn del 17% del PIB, molt inferior a l'índex dels altres països emergents. El 2006 el PIB va aconseguir R$ 2,322 trillons (US$ 1,067 trillons).

edita Turisme

El Brasil va atreure, el 2005, a prop de cinc milions de turistes estrangers^[14]. De l'Argentina van venir 991 mil, dels Estats Units 792 mil i de Portugal 373 mil turistes, ocupant respectivament els primer, segon i tercer llocs en el rànquing dels principals emissors de turistes cap al Brasil. Els visitants hi van deixar 4 bilions de dòlars, fent del turisme una important activitat econòmica per al Brasil, generant 678 mil noves ocupacions directes.^{cal citació}

El Rio de Janeiro és el centre turístic més visitat del país

edita Transports

El sistema de transports adoptat el Brasil es defineix bàsicament per una extensa xarxa de carreteres, essent també servit per un sistema limitat de transport fluvial (a pesar del nombrós sistema de conques hidrogràfiques presents al país), ferroviari i aeri. L'intuició de crear una xarxa de transports conectant tot el país nasqué amb les democracies desenvolupadores, en especial las de Getúlio Vargas i Juscelino Kubitschek. A aquella época, el símbolo de la modernitat i del avanç en termes de transport era l'automòbil.Això provocà una especial atenció d'aquests gobernants en la construcció de carreteres. Des de aleshores, Brasil te una xarxa viària basada en el transporte per carretera.

edita Transporte aeri

Rodovia dos imigrantes travessant la Serra do Mar

El país acull importants aeroports internacionals, sent destí d'una sèrie de rutes aèries internacionals. No obstant això, empreses internacionals normalment treballen només amb un nombre limitat d'aeroports, el que fa amb que el transport dintre del país es faci a través d'una sèrie d'escales. L'aviació brasilera va créixer molt els últims anys. Amb el surgiment de noves companyies aèries i la modernització de les ja existents, va ser possible augmentar el nombre de seients disponibles en la xarxa aèria. La companyia Gol lidera el rànquing de les empreses de baix cost, podent així, oferir tarifes atractives a tots els brasilers. Amb la competència entre les companyies va ser possible millorar el servei i reduir tarifes.

edita Transport terrestre

Malgrat tenir les carreteres com principal forma de trànsit a l'àmbit nacional, aquestes no comprenen una xarxa eficaç, segura i moderna, gran part de les connexions interurbanes en el país, encara en regions de gran demanda, encara es fan per carreteres de terra o carreteres amb pavimentació gairebé inexistent. Durant l'època de pluges, la majoria de les carreteres s'omple de forats, essent comuns, encara que en més petita quantitat,esllaviçaments de terra i caigudes de ponts, provocant moltes vegades perjudicis per al transport de càrregues així com accidents i morts.

Les carreteres del país que es troben en bones condicions (amb poques excepcions) generalment formen part de concessions a la iniciativa privada, així, encara que presentin extrema qualitat, estan subjectes a peatges. La Carretera dos Bandeirantes i la carretera dos Immigrants són exemples d'aquest sistema. El transport per carretera de passatgers del país comprèn una xarxa extensa i intrincada, sent possibles viatges que, a causa de la seva durada, en altres països, només són possibles per via aèria.

edita Transport ferroviari

La xarxa ferroviària brasilera té una extensió de 30.374km i està present en les més diverses regions del país. La construcció de les línies van ocórrer en períodes diferents, el que va ocasionar la falta d'estandarització de vies (es pot trobar fins a tres amplàries de vies: 0,60m, 1,00m i 1,60m) i conseqüent dificultat en la integració de les vies. Fins a 1997, la xarxa brasilera era operada i mantinguda per la RFFSA - Xarxa Ferroviària Federal S/A, societat mixta integrant de l'Administració Indirecta del Govern Federal, els serveis del qual incloïen línies regulars de passatgers i transport de càrregues. Amb la privatització de la RFFSA, la xarxa va ser divideixi en regions i arrendada per a explotació de Concessionaries privades.

Actualment les transportadoras de càrregues ferroviàries són: ALL - Amèrica Llatina Logística, MRS Logística, FCA - Ferrovia Centro-Atlântica, FTC -Ferrovia Teresa Cristina, EFVM - Carretera de Ferro Victòria la Mines, CFN – Companyia Ferroviària del Nordeste, FERROBAN – Ferrovias Bandeirantes, FERRONORTE - Ferrovias Nord de Brasil i EFC – Carretera de Ferro Carajás, que juntes transporten grans volums de mineria, commodities agrícoles, combustible, paper, fusta, containers, entre altres.

edita Geografia humana i societat

edita Demografia i dinàmica poblacional

Mapa dels estats brasilers per densitat poblacional.

El Brasil té prop de 186 milions d'habitants (estimació de l'IBGE, 2006). Al llarg dels últims anys, el creixement demogràfic del país ha disminuït en ritme, que era molt alt fins la dècada del 1960. El 1940, el cens indicava 41.236.315 habitants; el 1950, 51.944.397 habitants; el 1960, 70.070.457 habitants; el 1970, 93.139.037 habitants; el 1980, 119.002.706 habitants; i finalment el 1991, 146.825.475 habitants.

La piràmide de població brasilera encara es presenta fortament triangular, amb una base ampla i un cim estret demostrant que existeixen moltes morts entre els joves els primers anys de vida. La població jove (fins a 19 anys) constitueix més d'un terç del total. Sumada a una petita població d'ancians (menys d'un desè), aquest contingent constitueix la població econòmicament inactiva, que necessita ser mantinguda per la població econòmicament activa.

edita Àrees metropolitanes

La majoria de la població brasilera, el 55%, és d'ascendència europea, principalment de Portugal, d'Itàlia, Espanya, Alemanya, altres països europeus, així com àrabs, principalment del Líban i Síria. El 36% són d'origen africà i europeu (pardos), i el 6% és d'origen africà. Els amerindis i la immigració d'origen asiàtic(principalment japonesos) representen 3'1% de la població.

edita Llengües

edita Portuguès

Països i regions on la llengua portuguesa és parla o és oficial

La llengua oficial del Brasil és el portuguès, idioma que és parlat i escrit per la immensa majoria de la població. El portuguès és la llengua usada per les institucions d'ensenyament, en els mitjans de comunicació i en els negocis. El Brasil és l'únic país de llengua portuguesa d'Amèrica.

L'idioma parlat i escrit al Brasil és parcialment diferent de l'utilitzat a Portugal i als altres països lusófonos. En raó de les diferències geogràfiques i culturals entre el Brasil i Portugal, i també de les diferents polítiques lingüístiques construïdes pels dos països al llarg dels anys, el portuguès brasiler i el portuguès europeu no han evolucionat de manera uniform. Hi ha divergències entre les normes cultes de les dels variants de la llengua, sobretot en la fonètica, l'ortografia i el sistema pronominal. Encara així, aquestes diferències no dificulten la comprensió mútua. Hi ha encara diverses variacions dialectals internes en el portuguès brasiler, que es relacionen sobretot a les diferències regionals i socials.

edita Llengües indígenes i d'immigrants

S'estima que es parlaven més de mil llengües al Brasil quan el territori va ser explorat pels europeus. Actualment, aquesta xifra s'ha reduït a 180 llengües. De les 180 llengües, tanmateix, només 24, és a dir el 13%, tenen més de mil parlants; 108 llengües, o el 60%, tenen entre cent i mil parlants; mentre que 50 llengües, o 27%, tenen menys de 100 parlants i la meitat d'aquestes, o 13%, tenen menys de 50 parlants. Aquestes estadístiques mostren que moltes d'aquestes llengües es troben en perill d'extinció.

Els primers anys de colonització, les llengües indígenes eren parlades fins i tot pels colons portuguesos, que van adoptar un idioma mixt basat en la llengua tupí. Ja que va ser parlada per gairebé tots els habitants del Brasil aleshores, fou coneguda com a llengua general. No obstant això, el segle XVIII, la llengua portuguesa es va fer oficial al Brasil, amb la qual cosa aquesta llengua comuna ha gairebé desaparegut.

Al llarg dels segles, els indis van ser exterminats o van adaptar-se a la cultura dels colons, amb això, centenars dels seus idiomes han desaparegut. Actualment, els idiomes indígenes es parlen sobretot en el Nord i Centre-Oest. Les llengües més parlades són del tronc Tupí-guaraní.

edita Religió

Com a constitucionalment un estat laic, el Brasil no posseeix cap religió oficial des del 1891, i la discriminació als seguidors de qualsevol religió és il·legal. No obstant això, la major part de la població del país és, tradicionalment, seguidora de la Església Catòlica Romana, la influència de dita religió és innegable en diversos moments del passat i fins i tot del present. Però, aquesta influència ha de ser relativitzada a causa del gran sincretisme religiós existent en el país (tot i que el Brasil és considerat el país catòlic més gran del món en nombres absoluts).

La catedral de Brasilia.

El predomini del catolicisme romà, tendeix a decréixer quan es té en compte el recent ascens del protestantisme i la importància històrica de les religions afro-brasileres, el candomblé i la umbanda, en la formació cultural i ètica del poble brasiler tot i ser perseguides fins el començament del segle XX, quan la pràctica religiosa no catòlica era reprimida per la policia. A més d'això, és pertinent assenyalar el sorgiment de noves religions d'origen oriental o esotèrica, fins aleshores gairebé desconegudes per a la societat brasilera.

República del Brasil.html

Taula de continguts