Riu Paranà.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) El Paranà vist des del nord-est de Rosario, Argentina. |
||||
| Llargada | 2.570 (3.998) km | |||
| Altitud del naixement | 1.148 m | |||
| Cabal mitjà | 17.300 m³/s | |||
| Àrea conca | 3.100.000 km² | |||
| Naixement | Confluència dels rius Paranaiba i Grande del sud, Brasil | |||
| Desembocadura | Riu de la Plata | |||
| Territoris de la conca | Brasil, Paraguai i Argentina |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El riu Paranà (río Paraná en espanyol, i rio Paraná en portugués) és, darrera l'Amazones, el segon riu més important de sud-Amèrica en termes de magnitud, i transcorre pels territoris de Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilometres. Aquesta llargària podria ser considerada superior (3.998 km) si es contés la distància des de la capçalera del riu Paranaiba, al Brasil. El nom Paranà prové de la llengua Tupi, i significa "com el mar".
Taula de continguts |
edita Curs
El riu es forma a la confluència dels rius Paranaiba i Grande del sud, al sud del Brasil, a l'estat del mateix nom. Des d'allà el riu flueix en direcció sud-oest durant uns 619 km abans d'arribar a la ciutat de Saltos del Guaira, al Paraguai. En el passat aquest fou el lloc on es trobaven les cascades de Sete Quedas, a on el Paranà anava caient en un seguir de set salts. Aquesta bellesa natural, rival de les cascades de l'Iguaçú, es troba avui negada per la posta en marxa l'any 1984 de la presa de Itaipú.
El següents 190 km el Paranà baixa en direcció sud formant una frontera natural entre le Paraguai i Brasil, tot just fins a la confluència amb el riu Iguazú. Una mica més amunt d'aquesta confluència la impressionant presa d'Itaipu conforma l'estació hidroelèctrica més gran del món, conformant una extensa àrea d'aiguamolls.
Un cop deixa enrere Iguazú, el riu esdevé frontera entre el Paraguai i l'Argentina, i continua cap al sud al llarg de 468 km addicionals, abans de fer un tomb cap a l'oest d'uns 820 km de recorregut, per trobar-se amb el Riu Paraguai, l'afluent més gran de tota la conca. Abans d'aquesta confluència el riu passa per una altra gran presa hidroelèctrica: Yaciretà, projecte comú entre el Paraguai i l'Argentina. El nivell del riu ha pujat tant per aquesta presa, que segons les pluges nega les parts més baixes de les poblacions del sector.
Des de la confluència amb el Riu Paraguai el Paranà torna a tombar cap el sud uns altres 820 km (510 milles) vers l'Argentina, fent un petit gir cap a l'est prop de la ciutat de Rosario, per finalment fer uns darrers d'una mica menys de 500 km (311 milles) abans de barrejar-se amb el Riu Uruguai, tot formant el Riu de la Plata i desembocar a Atlàntic. Abans d'això, i just per sota de la ciutat de Diamante, Entre Ríos, el curs es desdobla en diferents braços formant el Delta del Paranà, una extensa plana fluvial de fins a 60 km d'amplada.
edita Explotació dels recursos
El Paraná i el seus afluents creen una gran conca en la que drena la mayor part del sud de l'Amèrica del Sud, abarcant tot el Paraguai, la majoria del sud del Brasil, el nord de l'Argentina, i fins i tot part de Bolivia. El volum d'aigua que aboca a l'Oceà Atlàntic a través del Riu de la Plata és aproximadament igual al volum que aboca el riu Mississippi. Aquesta conca abasteix a les grans ciutats de Buenos Aires, Asunción i Brasília.
Algunes espècies de peix (com p.e. el surubí i el sábalo) son explotades massivament per a consum intern i exportació, dotant de recursos als pescadors locals.
El Paranà és navegable en forces trams, i és usat com a port d'interior. Les preses de Yacyretá i Itaipú, al Paraguai, converteixen aquest país en el principal exportador d'electricitat d'origen hidroelèctric del món.
edita Alguns ponts sobre el Paranà
En el seu curs per territori argentí, el Paranà es pot creuar pels següents ponts (llistats de nord a sud):
- Pont de San Roque González de Santa Cruz, entre Posadas, capital de la província de Misiones, Argentina i Encarnación, Paraguay, capital del departament paraguaià de Itapúa
- Pont General Belgrano entre Resistencia capital de la província del Chaco i Corrientes, capital de la província de Corrientes.
- Túnel subfluvial Hernandarias, que passa per sota del riu entre Santa Fe, capital de la Província de Santa Fe Paranà, capital de la província d'Entre Ríos.
- Pont Rosario-Victoria entre Rosario, província de Santa Fe, i Victoria, Entre Ríos.
- Pont Zárate-Brazo Largo entre Zárate, Buenos Aires i Brazo Largo, Entre Ríos.
Un altre pont entre Reconquista, Santa Fe, i Goya, Corrientes, es troba en estudi. També existeixen converses entre els governs argentí i uruguaià per tal de construir un pont a l'estuari del Riu de La Plata.
edita Enllaços externs
